dimecres, 3 de setembre del 2014

EMPATIA, PREJUDICIS i GENERALITZACIONS.
RETRAT SUBJECTIU dʼun TRAJECTE dʼAUTOBÚS
(TaNTS MóNS, TaNTS BaRReTS)


Lʼagost fa que cada vesprada lʼautobús torni atapeït de les platges.
Un viatger decideix aplicar als integrants dʼun trajecte una prospecció psicològica que
sʼacaba de treure de la màniga quan falten deu minuts per arribar a ciutat. Teòricament
conscient dʼestar tots sempre sota el nostre únic barret -afirma- fa una batuda des del final
del vehicle on seuen tres individus mentre dos dʼells escolten música. Dʼorigen, educació i
cultura ben diferents (Europa septentrional, Nepal i Magrib), un escolta barroc i lʼaltre radio
fórmula. El del mig no sembla tenir res exterior voluntàriament aplicat al sentits, però està
acústicament bombardejat pels seus companys accidentals.


El nostre inquisidor titella comença per imaginar diferències entre aquests integrants del
seu particular guinyol sobre la valoració del que escolten de forma que podríem obtenir -
entre altres- aquestes possibilitats.
El nòrdic podria pensar que :
a) La meva cultura és incomparablement superior. No cal que mʼho plantegi, la resposta
és evident.
b) Formal i quantitativament hi ha diferències que dʼalguna manera afecten els continguts.
c) No hi ha diferència substancial. Si té algun valor fer una pregunta com aquesta els
resultats serien sempre semblants.
El nepalí :
a) No sé dʼon provenen aquestes músiques. Em suggereixen gairebé el mateix.
d) Semblen estar fetes amb diferents instruments, ambdues em resulten boniques.
c) Al meu país som ignorants de soca-rel, no tinc inconvenient en afirmar-ho. Crec que
abans que trobar diferències intentaríem cercar similituds.
I el berber :
a) Els musulmans només considerem la cultura dels infidels quan els hem sotmès als
nostres preceptes.
b) Alguns sons semblen tenir reminiscències de la meva terra. Amb això tinc prou per
atorgar-lis valor.
c) Si mʼintento posar en el lloc dels altres deduiré que la seva música els agrada dʼuna
manera assemblada que la meva.


Lʼautor del fortuït teatre sʼengresca i vol continuar retratant amb la seva òptica, sens dubte
la millor.
Més endavant els seients es contraposen. Silent seu una persona que -dificultosament
aliè a les sorolloses converses telefòniques- potser es pregunta aquestes qüestions : Si la
bellesa prové de quelcom elevat o tan sols és un recurs evolutiu; si mirar directe al sol
ixent provoca ceguera; si hi ha algú més en el bus que percebi de lluny la immensa
singularitat que suposa viure i la transcendència de cada acte i pensament vestits de
quotidianitat; i si aquestes delirants qüestions són només pròpies de folls i visionaris, ...


La proximitat fa que sovint sʼintenti evitar un xoc de mirades que acostuma a molestar.
Alguns duen ulleres de sol i dʼentre ells nʼhi ha un que aprofita per escudar-sʼhi i posar-se
les botes sense miraments projectant on mai faria si no les dugués.
Hi ha força turistes, barrejats amb nadius. Alguns estan entretinguts frisant per futilitats de
la xarxa de xarxes. Dʼaltres estan massa a sobre dels infants que són els que més xalen.


A mesura que continuem endavant la subjectiva batuda sʼescolta pel baix com una parella
dʼàvies aburgesades mantenen un debat èticament molt necessari sobre la
inconveniència de la superpoblació pel gènere humà i el planeta. Taxativament dedueixen
que no sʼhauria de permetre que els pobres tinguin més dʼun o dos fills. La saviesa
connatural al progrés i la civilització irrefutablement ho demostra. Si el que volen al tercer
món és desfogar-se o entretenir-se que seʼls enviïn televisors.


Som al bell mig del vehicle. En un costat seu un gitano (nʼhi ha que són ʻbons noisʼ) que
ve de guaitar per una platja nudista; potser pensa que si la gent va despullada és perquè
volen que els mirin o alguna altra cosa més ...profunda. Desconeixem si va per observar
figues o naps, el presumpte titellaire ho esmenta per associar-lo amb el següent
personatge. En lʼaltre una prostituta baixa a fer la seva jornada a ʻLa riojanaʼ. A més de
puta ja està granada, ...mereix tot el que li pugui ocórrer (potser no troba altre forma de
mantenir la variada prole), però lʼequació continua funcionant de la següent forma : El
ramat potser tʼacceptarà amb només una anomalia, mai dues o més.


Lʼacurada anàlisi va finalitzant. Un enèrgic activista de lʼecologia aplica arreu el mateix zel.
Això sí, ni sʼestà dʼutilitzar tecnologia puntera en les seves proclames ni mai renunciaria a
les comoditats de la societat de consum.
Rere el conductor una jove amb el cap cobert rellegeix un diminut Alcorà. Una filipina,
també minyona de segones residències, se nʼha adonat i amb això té prou per compadirla.


Dʼaquest trajecte ja nʼha sortit prou ʻsucʼ. Potser la resta dʼindividus només té al cap -sota
diferents formes- arribar al seu destí, si lʼolla és al foc o començar la gresca nocturna.
Entre ells el nostre lector mental només vol apuntar al qui aparentment menys sembla
destacar i més li sobtaria en cas dʼaproximar-se a la realitat : Un personatge que ha
aconseguit transformar en la seva consciència un vici en una ʻvirtut socialment
necessàriaʼ. A saber, creure trobar amb només un cop dʼull els defectes dels altres.
Es puntualitza que els que li semblen més desagradables són els que menys suporta en
ell, però el cervell no sempre vol remoure la merda del subsol...


Possibles raons :
a) Ja no podia suportar la seva ronya. Va decidir canviar la perspectiva i projectar-la sense
cap escrúpol.
b) És una mesura de supervivència interior.
c) Identificar-se de tot dret amb el paper que de petit preferia : Policia, imprescindible.


Fi del recorregut.