SOBREINFORMACIÓ,   PA   i   ENTRETENIMENT 

a 

La   CAVERNA

Gravat de Jan Saenredam representant l'Al.legoria de la caverna de Plató. 

Albertina. Viena, 1604.

En el segle I (a.c.) el poeta llatí Juvenal, en una de les seves cèlebres Sàtires, deixa caure una expressió pejorativa que, amb molt poques alteracions, ha fet fortuna en més de deu llengües modernes: 'Panem et circenses' (1), la manera interessada de fer política en la que es dóna al poble aliments de subsistència i entreteniment, acceptats sense cap mena de sentit crític; una mena de submissió que analitzarà Étienne de la Boéttie el 1542 amb el "Discurs sobre la servitud voluntària" (2).

Sis segles abans Aristòtil denomina 'idiotés' (ἰδιώτης) a qui no té cap mena de consideració pels afers públics que afecten la seva vida i, amb la medicina del segle XVIII, va donar nom a una minusvalidesa psíquica (una mena d'adaptació il.lustrada del que significava en l'Edat Mitjana: l'idiota era qui no creia en Déu). Tanmateix sempre han hagut excèntrics que s'han apartat deliberadament del món i que sempre han existit individus interessats en millores socials que, si alguna causa comuna no els fa revelar, com la Revolució Francesa i el seu fallit antecedent alemany, la Guerra dels camperols del 1524, es veuen incapaços d'alçar-se contra voluntat dels pocs que, amb fórmules polítiques més o menys encertades, per sistema acaben ostentant el poder econòmic i legislatiu.