HIGIENE MENTAL y VIDA INTERIOR SALUDABLE

  

Se puede afirmar que una de las deficiencias más perjudiciales que los hombres arrastramos desde siempre es la poca importancia que se da a la observación de nuestro interior. Junto con la necesidad de conocimiento de nosotros mismos como individuos y como especie, la atención y el cuidado de la naturaleza interna de nuestro ser es imprescindible para andar mejor por el sendero de la vida y conseguir que la relación con los otros sea la més buena posible.

Si tenemos el hábito de alimentarnos bien y se da tanta importancia a limpiar nuestro cuerpo ¿por qué no damos la misma atención a todo aquello que entra en nuestra vida interior y afecta nuestro equilibrio mental y emocional? La gran mayoría de personas suficiente trabajo tienen en ganarse la vida para comer y tener un lugar donde habitar. Dar una clara y lógica preferencia a los aspectos más básicos de la existencia es comprensible, pero donde quiero apuntar aquí es a medir mejor la enorme cantidad de inputs que admitimos consciente e inconscientemente en el frenético ritmo de la civilización actual. 

El primer mundo se enorgullece de haber ganado tiempo para el ocio, pero casi sin abandonar la misma agitación en forma de entretenimiento masivo que no invita a un mayor descanso cerebral. Biológicamente, nuestro entorno originario es la naturaleza y en el interior un poco de paz y tranquilidad nos es más propio que, más allà de lo razonable y de las cuestiones prácticas, un volumen excesivo de procesos mentales innecesarios o perjudiciales que no todo el mundo digiere adecuadamente.

La esclarecedora máxima "Primum vivere, deinde philosophari", atribuida a Hobbes, es cierta, pero en un mundo como nuestro dónde, a pesar de ser solo un 20% de la población mundial, una enorme cantidad de gente vive muchos más años rodeada de comodidades (a menudo necesidades creadas), la importancia de la vida interior toma otra dimensión. En un momento actual que acumula crispación y que todavía se irá enrareciendo más, se han de conocer indicaciones y pautas para conseguir eliminar o reducir malestares que dificultan la existencia más allá de la salud física. El incesante torrente de datos de toda clase que recibimos es más perturbador de lo que aparenta. A pesar de parecer un tema menor, pienso que hay que tener conciencia de la necesidad de medidas preventivas. El ser humano se halla hoy expuesto a muchísimos más estímulos artificiales de carácter tecnológico que nunca, sin negar sus innegables beneficios, los efectos perjudiciales no són fáciles prevenir, sin embargo ya se asocian con desarreglos mentales y de conducta. El equilibrio de la mente y las emociones es un hito deseable, pero requiere un esfuerzo...

En esta imagen el 'Primero vivir, después filosofar' va precedido del epitafio del rey asirio Sardanápalo, a quien se atribuia una vida abandonada al lujo, la molície y los placeres: 'Comamos, bebamos y disfrutemos!' (1).    

La naturaleza y el entorno donde nos toca crecer ya suponen una gran magnitud de entradas que se asimilan de diferente forma en sociedades que aumentan en complejidad con la adquisición de conocimientos; nuestra especie ya está dotada de mecanismos para trabajar creativa y edificadamente con una enorme multitud de datos sin dificultad: lo demuestra la riqueza del lenguaje humano (2); el problema viene cuando individuos y comunidades no hacen ni el mejor uso de nuestro potencial y con facilidad todo ello puede tomar un color muy negativo (no faltan ejemplos en el corto recorrido humano por la tierra). Con sus luces y sombras la mente, los sentimientos y la vivencia anímica y espiritual están presentes en cada cual de nosotros en tanta variedad como personas existen. Por alguna razón en las más diversas tradiciones desde siempre se afirma que el dominio de la mente es el más necesario y poderoso de todos.

 

...GNOTHI  SEAUTON,  NOSCE  TE  IPSUM,

CONÓCETE  A  TI  MISMO...

Alegoría del s.XVII con la inscripción 'Nosce te ipsum'.

Si la anterior imagen parece indicar que conocerse también 

es recordar que somos mortales,

esta quizás advierte que nos conocemos menos de lo que creemos (3).

Desde los inicios de la autoconciencia el ser humano ya contempla la necesidad de aprendizaje, pero el precepto délfico 'conócete a tú mismo' no parece tener el espacio que me parece imprescindible (4). Trabajo de toda una vida, habitualmente nos conocemos muy poco, solo en aquello que nos gusta, y en lo que decidimos saber; el resto suele aparecer en momentos oscuros o críticos, sino puede restar oculto bajo la alfombra de la personalidad (uno de los aspectos humanos, el más falseado). Remarcada su importancia, este escrito va más por el camino de la necesidad de cultivar cierta higiene en todo aquello que permitimos que entre en nuestro interior y de disfrutar de una introspección crítica que impida la aparición de alteraciones internas o que facilite su remedio. Si nos conociéramos bastante sería más fácil, pero el hombre ya tiene mecanismos para avisar de cualquier contraindicación en nuestro ser. El conocido lema 'Mens sana in corpore sano' iria en sus dos direcciones (pero en realidad es una ácida ironía de Juvenal).

Se recomienda la costumbre de una dieta equilibrada por los conocidos efectos de no acabar haciéndola un día u otro. Aun así se habla poco de lo que necesitaría nuestro sutil ser interior. Que cada vez vivamos más años también hace más presentes anomalías cerebrales que se desconocían. Sin que hagan falta los admirables elevados niveles de conciencia que muestra la herencia espiritual humana, remarcar que una armonía interior permite disponer de una mirada tranquila y diáfana de nosotros mismos, facilitando vivir en un mundo inseguro en rápida decadencia que dificultará las existencias de unos humanos aún demasiado irreflexivos.

La mayor parte del tiempo tenemos una mente tan dispersa que no ejercemos ningún tipo de mirada del que puede 'contaminar' nuestro interior, por ejemplo, con los múltiples y acelerados formatos tecnológicos bajo la falaciosa necesidad de una información continuada llena de majaderías donde la veracidad escasea, sin olvidar la multitud de pugnas físicas y verbales en un mar de opiniones que no aportan nada a un mundo exaltado (https://elpais.com/ciencia/el-hacha-de-piedra/2022-06-30/molinos-y-gigantes-adelantos-tecnologicos-y-el-sindrome-bicicleta.html). Así mismo, pienso que tampoco se trata de aislarse completamente en una burbuja de un mundo del que, guste o no, formamos parte (del problema y de la solución).

La cuestión parece ser estar siempre produciendo, ocupados o evadiéndonos y tener la cabeza llena de historias... Con todo, todavía es tabú expresar abiertamente afecciones mentales o emocionales, y no estoy hablando de niveles necesitados de ayuda profesional, sino que la estresante vida de muchos occidentales y la incertidumbre de los tiempos comportan grados de ansiedad, depresión o comportamientos hipocondríacos o delirantes muy propios del mundo rico (como los vividos con el Covid), que  mejorarían simplemente desconectando de todo en la naturaleza o aprendiendo a practicar una respiración tranquila... "Hay un vínculo entre la mente y la respiración que hace que la respiración pausada calme la mente. Por otro lado, una mente agitada hace que se acelere la respiración" (5).

La dispersión de la mente "es su estado habitual, cuando percibimos una multitud de cosas sin fijarse en ninguno en especial y fluye libremente siguiendo el curso de las asociaciones provocadas por los objetos percibidos" (6); desde esta situación ordinaria se está más cerca de la confusión general por la agotadora cantidad de procesos mentales sin sentido. Quizás a todo el mundo no le hace falta un estado Zen o llegar a sostener una mente diáfana como propugna, lejos del postureo occidental, un Yoga ancestral con el dominio de las fluctuaciones mentales con la meditación ...como la serenidad de un lago cuando está en calma con aguas transparentes y el barro depositado en el fondo. Recordando también la importancia que el trabajo mental y las emociones tienen en las ciencias, las artes, los sentimientos y las creencias. Solo impedir la entrada y que prosperen contenidos nocivos en nuestro interior, perfectamente accesible por la mayoría de la gente. Otro gallo nos cantaría.

Aprender a moderar y guiar el flujo de pensamientos para una favorable estabilidad y ecuanimidad mental y emocional. Conociéndonos, ser los directores de nuestra mente para que no sea ella quien mande e irreflexivamente promueva pensamientos erróneos, palabras inadecuadas, actos de los que nos arrepentimos y emociones negativas con comportamientos erráticos y perjudiciales para la misma persona (y nuestro prójimo, especialmente con los que más se quiere, habitual objetivo).

"La tendencia innata de la mente es salir al exterior e interesarse por los objetos de los sentidos." (7). No se nos enseña a invertir esta tendencia y vivir calma momentos cotidianos llenos de su riqueza sin tener que precisar actividad o distracción de forma sistemática, aunque sea positiva (el juego consiste al saber y poder parar esta pesada tendencia). Pienso que, más allá de indicarlo, no se necesitan profesionales de la psique enseñando lo que se aprende con el propio maestro interior: vivir ahora y aquí tanto como se pueda y ser positivo en toda circunstancia. Si lo divisamos, poco a poco se va notando la adquisición de una mayor conciencia intuitiva de nuestra naturaleza y se empiezan a repensar y percibir mejor problemáticas anteriores.

Liberarse de patrones y acondicionamientos que nos hacen estar demasiado ligados a un pasado que ya no está y preocupados por un futuro que todavía no existe es toda una liberación; cuando se prueban sus beneficiosos frutos, hasta la personalidad más amargada los desea (todas las sabidurías de la humanidad recomiendan cultivar la tranquilidad interior como un hito del máximo valor). Somos mucho más que personas, ricos o pobres, padres o hijos, hombres o mujeres, jóvenes o viejos, incluso más que seres humanos: dentro nuestro hay una profunda grandeza para intuir recogidamente (8).

 

Estatua del Buda de Leshan, China, s.VI

Un poco de silencio exterior e interior es claramente sanador (9). Desde siempre se sabe, pero ahora las ciencias del hombre, debido a la creciente avalancha de trastornos, sin tapujos recomiendan como transformadora medicina del cuerpo y el espíritu una alimentación equilibrada, el ejercicio moderado frecuente, el hábito de la meditación, moderar y tener conciencia de la respiración, estar tanto como se pueda en contacto con la natura, rodearse de personas positivas y mantener siempre alicientes o ilusiones que se correspondan con un óptimo conocimiento de nuestras virtudes y defectos (10).

En definitiva, solamente una sugerencia en un escrito libre, excesivas palabras para recordar lo que todo el mundo sabe: vivir y envejecer en paz es mejor que totas las riquezas del mundo. 

Así como la llama, consumida la leña, 

se sosiega y se extingue,

así, cuando se agota el pensamiento, 

la mente encuentra su fuente y queda en paz.

El ciclo de la vida

 no es más que la mente.

Mantenla siempre limpia,

pues uno se convierte

en lo que piensa.

El resto son palabras.

Maitrī upaniṣad (11)

1. "La mayor parte de los hombres, si tenemos que juzgarlos tal como se muestran, son verdaderos esclavos, que escogen por gusto una vida propia de brutos... ...para entregarse a excesos dignos de un Sardanápalo." Aristóteles, Ética a Nicómaco.
2. Mi convicción es que nuestras capacidades irán creciendo exponencialmente y tomando otras dimensiones que hoy ni siquiera somos capaces de intuir.
3. "El arte de vivir bien tiene que incluir necesariamente el arte de morir bien, pues la muerte es el destino final de todos, lo cual origina inquietud, derrochando a menudo el gozo que se puede encontrar en un instante de plenitud." (Narbona, 2022, en referencia a Michel de Montaigne). 
4. Pienso que también como especie nos conocemos muy poco a causa de que estamos en una etapa demasiado inicial de nuestro recorrido, sino probablemente sabriamos como prevenir y evitar los desastres en que todavía nos metemos (hoy en día de alcance global).  + https://benpensante.com/los-preceptos-de-delfos-o-una-filosofia-de-la-vida/
5. Òscar Pujol, introducció als Yogasutra de Patañjali amb els comentaris de Vyasa; Pagès editors; pg.80, Lleida, 2014. + https://es.wikipedia.org/wiki/Pranayama
6. Ibid, pg.33
7. Ibid, pg.56.
8. Una idea la puede describir el concepto hindú de Atman: https://es.wikipedia.org/wiki/Atman. En la anterior entrada intento aproximarme a la cuestión que también se apunta con la nota 2, la existencia de una naturaleza superior en el ser humano que desde siempre todas las culturas han intuido.
9. "El silencio ayuda a regenerar el cerebro y favorece la creación de nuevas neuronas y también disminuye la presión arterial y el ritmo cardíaco contribuyendo a disminuir los pensamientos negativos y reiterativos de la mente" (Moran, 2022).+ http://www.banysdebosc.com/
10. "El camino más seguro para llegar a la propia estimación es conocer nuestras tendencias y facultades, de cualquier género que sean, así como sus límites" (Arthur Schopenhauer: «El mundo como voluntad y representación»; Buenos Aires: Losada, 2014).
11. Una de las primeras manifestaciones filosòficas de la historia, desde su traducción en lenguas europeas, los Upanisads del hinduismo han causado un gran impacto https://es.wikipedia.org/wiki/Upanishad. Así, para Schopenhauer: "¡Cómo es que cada línea despliega su firme, definitivo y siempre armonioso sentido! En cada frase emergen pensamientos profundos, originales y sublimes y la totalidad está permeada de un espíritu sagrado y honesto [...] En todo el mundo no existe ningún estudio, exceptuando el texto original, que sea tan benéfico y eleve tanto el espíritu como las Upanisads. Han sido el solaz de mi vida y serán el solaz de mi muerte."

 

           HIGIENE  MENTAL  i  VIDA  INTERIOR  SALUDABLE

  

Es pot afirmar que una de les deficiències més perjudicials que els homes arrosseguem des de sempre és la poca importància que es dóna a l'observació del nostre interior. Junt amb la necessitat de coneixement de nosaltres mateixos com individus i com espècie, l'atenció i cura de la naturalesa interna del nostre ser és imprescindible per caminar millor pel sender de la vida i aconseguir que la relació amb els altres sigui la més bona possible. 

Si tenim l'hàbit d'alimentar-nos bé i es dóna tanta importància a netejar el nostre cos, per què no donem la mateixa atenció a tot allò què entra en la nostra vida interior i afecta el nostre equilibri mental i emocional? La gran majoria de persones prou feina tenen de guanyar-se la vida per menjar i tenir un lloc on habitar. Donar una clara i lògica preferència als aspectes més bàsics de l'existència és comprensible, però on vull apuntar aquí és a mesurar millor l'enorme quantitat d'inputs que admetem conscient i inconscientment en el frenètic ritme de la civilització actual. 

El primer món s'enorgulleix d'haver guanyat temps per l'oci, però gairebé sense abandonar la mateixa agitació en forma d'entreteniment massiu que no invita a un major descans cerebral. Biològicament, el nostre entorn originari és la naturalesa i en l'interior una mica de pau i tranquil.litat ens és més propi que, més enllà del raonable i de les qüestions pràctiques, un volum excessiu de processos mentals innecessaris o perjudicials que no tothom digereix adequadament.  

L'esclaridora màxima "Primum vivere, deinde philosophari", atribuïda a Hobbes, és certa, però en un món com el nostre on, tot i ser només un 20% de la població mundial, una enorme quantitat de gent viu molts més anys rodejada de comoditats (sovint necessitats creades pels excessos tecnològics), la importància de la vida interior pren altra dimensió. En un moment actual que acumula crispació i que encara s'anirà enrarint més, s'han de conèixer indicacions i pautes per aconseguir eliminar o reduir malestars que dificulten l'existència més enllà de la salut física. L'incessant torrent de dades artificials de tota classe que rebem és més pertorbador del que aparenta. Tot i semblar un tema menor, penso que s'ha de tenir consciència de la necessitat de mesures preventives. L'ésser humà es troba avui expossat a moltíssims més estímuls artificials de caràcter teconlògic que mai, sense negar els innegables beneficis, els efectes perjudicials no són fàcils de prevenir, tanmateix ja s'associen amb alteracions mentals i de la conducta. L'equilibri de la ment i les emocions és una fita desitjable, però requereix un esforç...

En aquest cas el 'Primer viure, després filosofar' va precedit de l'epitafi del rei asiri Sardanàpal, a qui s'atribuïa una vida abandonada al luxe, la mol.lície i els plaers: 'mengem, bebem i gaudim!' (1).    

La naturalesa i l'entorn on ens toca créixer ja suposen una gran magnitud d'entrades que s'assimilen de diferent forma en societats que augmenten en complexitat amb l'adquisició de coneixements; la nostra espècie ja està dotada de mecanismes per treballar creativa i edificadament amb una enorme multitud de dades sense dificultat: ho demostra la riquesa del llenguatge humà (2); el problema ve quan individus i comunitats no fan el millor ús del nostre potencial i amb facilitat tot plegat pot prendre un color ben negatiu (no falten exemples en el curt recorregut humà per la terra). Amb les seves llums i ombres la ment, els sentiments i la vivència anímica i espiritual estan presents en cadascú de nosaltres en tanta varietat com persones existeixen. Per alguna raó en les més diverses tradicions des de sempre s'afirma que el domini de la ment és el més necessari i poderós de tots.

...GNOTHI  SEAUTON,  NOSCE  TE  IPSUM,

CONEIX-TE  A  TU  MATEIX...

Al.legoria del s.XVII amb la inscripció 'Nosce te ipsum'.

Si l'anterior imatge sembla indicar que conèixer-se també 

és recordar que som mortals,

aquesta potser adverteix que ens coneixem menys del que creiem (3).

Des dels inicis de l'autoconsciència l'ésser humà ja contempla la necessitat d'aprenentatge, però el precepte dèlfic 'coneix-te a tu mateix' no sembla tenir-hi un espai que em sembla imprescindible (4). Treball de tota una vida, habitualment ens coneixem ben poc i només en allò què ens agrada i decidim saber; la resta sol aparèixer en moments obscurs o crítics, si no pot restar ocult sota la catifa de la personalitat (només un dels aspectes humans, el més falsejat). Remarcada la seva importància, aquest escrit va més pel camí de la necessitat de cultivar una certa higiene en tot allò que permetem que entri dins nostre i de gaudir d'una introspecció crítica que impedeixi l'aparició de transtorns internes o en faciliti l'arranjament. Si ens coneguéssim prou seria més fàcil, però l'home ja té fins mecanismes per avisar de qualsevol contraindicació en el nostre ser. El conegut lema 'mens sana in corpore sano' aniria en ambdues direccions (però en realitat és una àcida ironia de Juvenal).

Es recomana el costum d'una dieta equilibrada pels coneguts efectes de no acabar fent-la un dia o altre. Tanmateix es parla poc d'allò que necessitaria el nostre subtil ser interior. Que cada vegada visquem més anys també fa més presents anomalies cerebrals que es desconeixien. Sense que calguin els admirables elevats nivells de consciència que mostra l'herència espiritual humana, palesar que una harmonia interior permet disposar d'una mirada tranquil.la i diàfana de nosaltres mateixos, facilitant viure en un món insegur en ràpida decadència que dificultarà les existències d'uns humans encara massa irreflexius.

La major part del temps tenim una ment tan dispersa que no exercim cap mena d'esguard del que pot 'contaminar' el nostre interior, per exemple, amb els múltiples i accelerats formats tecnològics sota la fal.laciosa necessitat d'una informació continuada plena de bestieses on la veracitat escasseja, sense oblidar la multitud de pugnes físiques i verbals en un mar d'opinions que no aporten res a un món exaltat (https://elpais.com/ciencia/el-hacha-de-piedra/2022-06-30/molinos-y-gigantes-adelantos-tecnologicos-y-el-sindrome-bicicleta.html). Tanmateix, penso que tampoc es tracta d'habitar en una bombolla apartada d'un món del que, agradi o no, també formem part (dels problemes i de les solucions).

La qüestió sembla ser estar sempre produint, ocupats o evadint-nos i tenir el cap ple d'històries...  Amb tot, encara és tabú expressar obertament afeccions mentals o emocionals, i no estic parlant de nivells necessitats d'ajut professional, sinó que l'estressant vida de molts d'occidentals i la incertesa dels temps comporten graus d'ansietat, depressió o comportaments hipocondríacs o delirants molt propis del mon ric (com els viscuts amb la Covid), que millorarien simplement desconnectant de tot en la natura o aprenent a practicar una respiració tranquil.la...  "Hi ha un lligam entre la ment i la respiració que fa que la respiració pausada calmi la ment. D'altra banda, una ment agitada fa que s'acceleri la respiració" (5).

La dispersió de la ment "és el seu estat habitual, quan percebem una multitud de coses sense fixar-se en cap en especial i flueix lliurement seguint el curs de les associacions provocades pels objectes percebuts" (6); des d'aquesta situació ordinària s'està més a prop de la confusió general per l'esgotadora quantitat de processos mentals sense sentit. Potser a tothom no li cal un estat Zen o arribar a sostenir una ment diàfana com propugna, lluny del postureig occidental, un Ioga ancestral amb el domini de les fluctuacions mentals amb la meditació  ...com la serenor d'un llac quan està en calma amb aigües transparents i el fang dipositat al fons. Recordant també la importància que el treball mental i les emocions tenen en les ciències, les arts, els sentiments i les creences; només impedir l'entrada i que prosperin continguts nocius en els nostres caps, perfectament accessible per la majoria de la gent. Un altre gall ens cantaria...

Aprendre a moderar i guiar el flux de pensaments per una favorable estabilitat i equanimitat mental i emocional. Coneixent-nos, ser els directors de la nostra ment perquè no sigui ella qui mani i irreflexivament promogui pensaments erronis, paraules inadequades, actes dels quals ens penedim i emocions negatives amb comportaments erràtics i perjudicials per a la mateixa persona (i pel nostre proïsme, especialment amb qui més s'estima, habitual objectiu).

"La tendència innata de la ment és sortir a l'exterior i interessar-se pels objectes dels sentits." (7). No se'ns ensenya a invertir aquesta tendència i viure en calma moments quotidians plens de la seva riquesa sense haver de precisar activitat o distracció de forma sistemàtica, encara que sigui positiva (el joc consisteix en saber i poder aturar aquesta pesada tendència). Penso que, més enllà d'indicar-ho, no es necessiten professionals de la psique ensenyant el que s'aprèn amb el propi mestre interior: viure ara i aquí tant com es pugui i ser positiu en tota circumstància. Si ho albirem, a poc a poc es va notant l'adquisició d'una major consciència intuïtiva de la nostra naturalesa i es comencen a repensar i percebre millor problemàtiques anteriors.

Deslliurar-se de patrons i condicionaments que ens fan estar massa lligats a un passat que ja no està i preocupats per un futur que encara no existeix és tot un alliberament; quan es tasten els seus beneficiosos fruits, fins la personalitat més amargada els desitja (totes les savieses de la humanitat recomanen cultivar la tranquil.litat interior com una fita del màxim valor). Som molt més que persones, rics o pobres, pares o fills, homes o dones, joves o vells, fins i tot més que éssers humans: dins nostre hi ha una profunda grandesa per intuir recollidament (8).

Estàtua del Buda de Leshan, China, s.VI

Una mica de silenci exterior i interior és clarament guaridor (9). De sempre es sap, però ara les ciències de l'home, degut a la creixent allau de trastorns, no s'estan de recomanar com a transformadora medecina del cos i l'esperit una alimentació equilibrada, l'exercici moderat freqüent, l'hàbit de la meditació, moderar i tenir consciència de la respiració, estar tant com es pugui en contacte amb la natura, rodejar-se de persones positives i mantenir sempre al.licients o il.lusions que es corresponguin amb un òptim coneixement de les nostres virtuts i defectes (10). 

En definitiva, només un suggeriment en un escrit lliure, excessives paraules per recordar allò què tots sabem: viure i envellir en pau és millor que totes les riqueses que el món pugui oferir. 

Així com la flama, consumida la llenya, 

s'assossega i s'extingeix,

així, quan s'esgota el pensament, 

la ment troba la seva font i queda en pau.

El cicle de la vida

 no és més que la ment.

Mantingues-la sempre neta,

doncs un es converteix

en allò què pensa.

La resta són paraules.

Maitrī upaniṣad (11)

1. "La major part dels homes, si hem de jutjar-los tal com es mostren, són verdaders esclaus, que escullen per gust una vida pròpia de bruts...  ...per entregar-se a excessos dignes d'un Sardanàpal." Aristòtil, Ètica a Nicòmac.
2. La meva convicció és que les nostres capacitats aniran creixent exponencialment i prenent altres dimensions que avui ni tan sols som capaços d'intuir.
3. "L'art de viure bé ha d'incloure necessàriament l'art de morir bé, doncs la mort és el destí final de tots, la qual cosa origina inquietud, malbaratant sovint el goig que es pot trobar en un instant de plenitud." (Narbona, 2022, en referència a Michel de Montaigne). 
4. Penso que també com a espècie ens coneixem ben poc a causa que estem en una etapa massa inicial del nostre recorregut, sinó probablement sabríem com prevenir i evitar els desastres en què encara ens fotem (avui en dia d'abast global). + https://benpensante.com/los-preceptos-de-delfos-o-una-filosofia-de-la-vida/
5. Òscar Pujol, introducció als Yogasutra de Patañjali amb els comentaris de Vyasa; Pagès editors; pg. 80, Lleida, 2014. + https://es.wikipedia.org/wiki/Pranayama
6. Ibíd, pg.33.
7. Ibíd, pg.56.
8. Una idea la pot descriure el concepte hindú d'Atman: https://es.wikipedia.org/wiki/Atman. En l'anterior entrada intento aproximar-me a la qüestió que també s'apunta amb la nota 2, l'existència d'una naturalesa superior en l'ésser humà que des de sempre totes les cultures han intuït.
9. "El silenci ajuda a regenerar el cervell i afavoreix la creació de noves neurones i també disminueix la pressió arterial i el ritme cardíac contribuint a disminuir els pensaments negatius i reiteratius de la ment" (Moran, 2022). + http://www.banysdebosc.com/
10. "El camí més segur per arribar a la pròpia estimació és conèixer les nostres tendències i facultats, de qualsevol gènere que siguin, així com els seus límits" (Arthur Schopenhauer, «El mundo como a voluntad y representación»; Buenos Aires: Losada, 2014).
11. Una de les primeres manifestacions filosòfiques de la història, els Upanisads de l'hinduisme han causat un gran impacte des de la seva traducció a llengües europees https://es.wikipedia.org/wiki/Upanishad, Així, Shopenhauer: "Com és que cada línia desplega el seu ferm, definitiu i sempre harmoniós sentit! En cada frase emergeixen pensaments profunds, originals i sublims i la totalitat està farrcida d'un esperit sagrat i honest. En tot el món no existeix cap estudi que sigui tan benèfic i elevi tant l'esperit com les Upanisads. Han esta el solaç de la meva vida i seran el solaç de la meva mort."