divendres, 13 de gener del 2023



C  O  N  T  M  I  N  A  C  I  Ó ?    

Q  U  I  N  A    C  O  N  T  A  M  I  N  A  C  I  Ó ? 




                                                                        'Crisis? What Crisis?' Supertramp..



Gener 2023, La Oroya, Perú. Una de les cinc ciutats més contaminades del món. Durant gairebé cent anys, el biòxid de sofre, l'arsènic, el cadmi, el plom i tota una sèrie de metalls han estat enverinant els seus 35.000 habitants i es detecten en la sang dels nens. Maquillant l'evidència, després d'una treva d'un any per la reestructuració de la metal.lúrgica Doe Run, propietat del bilionari dels EEUU Ira Rennert, el Congreso peruà autoritza reprendre les activitats exigint un Plan de Adecuación y Manejo Ambiental en 20 mesos sumant la producció de fertilitzants.

Mentre el govern i la multinacional s'acusen mútuament de no netejar la ciutat i, emparats en un erm legal, continuar permetent les mateixes emissions, 3.000 antics treballadors es manifesten violentament per 'conservar nuestros puestos de trabajo y evitar el colapso social de La Oroya'. 

Només 65 han denunciat L'Estat peruà davant la Comisión Interamericana de Derechos Humanos per incompliment en matèria ambiental i manca de supervisió a Doe Run.
 
La construcció, la indústria de la mobilitat, l'armamentista i els nous hàbits alimentaris occidentals, que fan proliferar desforestacions immenses per conreus com el de la soja a Sud-amèrica i Àsia, ens fan els principals beneficiaris.


__________________________________________________
__________________________________________________




Agost 2019, Agbogbloshie, Ghana. Destí de prop de 50 tones de deixalles tecnològiques que Europa envia anualment per una clara incompetència en administrar l'enorme allau de residus que genera el nostre tipus de vida. 

La creació de noves 'necessitats' vinculades al consum depredador, el món de l'entreteniment, comoditats que freguen el ridícul i l'obsolescència programada deriven en una contínua generació de deixalles monumentals que, maquillada amb mites com el del reciclatge i la sostenibilitat que es fa arribar als habitants del món ric, eternitzen una greu problemàtica d'abast planetari. 

Importem sense parar metalls necessaris per mantenir la voracitat d'una població que es mira l'accelerat escalfament global amb indiferència fins que no truqui a casa seva. Si per satisfer una insaciable demanda s'han de crear guerres com la del Coltan al Congo o, lluny de la nostra refinada mirada, destrossar boscs africans obtenint silici i liti per bateries, les conseqüències ètiques i mediambientals ens afecten ben poc. 

El parell de dòlars que encara avui es guanyen diàriament a Agbogbloshie s'assemblen a l'almoina als pobres...  ...però un desagraït Rodrigo Duterte, president de Filipines el 2019, ja va enviar de tornada a la pulcra Canadà 69 contenidors de deixalles dient: que se lo coman ellos!



 
__________________________________________________
__________________________________________________




Febrer 2022, Dacca, Bangla Desh. El país més pobre del món alberga els rius més contaminats i, junt amb les desembocadures del Ganges, el Yang-Tse i Níger contribueix a la formació d'illes de plàstic en els oceans. Tanmateix, el material més arrelat i que més ràpid es rebutja en totes les llars és un mal menor, quantitats incontrolades d'arsènic i altres tòxics necessaris per la indústria de la moda ràpida i barata es vessen impunement als rius d'on es beu i es reguen cultius.

Quan arriben les informacions del que aviat serà tot un nou continent de plàstic al Pacífic, a Europa ens alarmem el temps just que canvia la notícia, però l'opinió més estesa és que deuen-ser-uns-marrans!

El que la gran majoria desconeix és que vam ser nosaltres qui els vam inundar de fàbriques per exportar les formes més dures de capitalisme en països sense normatives; que fins llavors s'utilitzaven estris de fang, de fusta o de fulles seques que el Monzó reciclava naturalment; i que si amb prou feines et guanyes una mica de pa al dia no et preocupes de gairebé res més. 

No voler veure la nostra responsabilitat de segles de sotmetiment i espoli d'altres cultures, dels recursos naturals comuns en benefici d'uns pocs habitants occidentals que no volem sentir quin és el preu que ha tingut la nostra 'alta cultura', i creure pertànyer a una elevada civilització que ho pot permetre també són formes de maquillatge de la realitat. 




__________________________________________________
__________________________________________________




Gener 2020, La Canonja, Tarragona.  A les instal.lacions de l'empresa IQOXE, 'Industrias químicas del Óxido de Etileno' es produeix una enorme explosió. Segons les fonts oficials l'alliberament d'aquest gas a gran escala no és tòxic, però és altament inflamable. Posteriorment es reconeix que en cap moment s'han fet anàlisis de l'aire amb instruments adequats per alertar la població dels voltants.

A banda dels vuit cremats, dos en estat crític, l'ona expansiva provoca part de l'esfondrament d'un edifici a Torreforta i hi mor un home per l'impacte d'una planxa metàl.lica d'una tona.
Hores després encara no ha sonat cap alarma per alertar de la perillositat i no hi ha forma de fer arribar a la gent la necessitat de confinament. El pla d'emergències PLASEQCAT, que les autoritats locals sempre exposen amb un somriure davant qui consideren alarmistes, no va funcionar.

En pocs dies 15.000 persones es manifesten a la Plaça de la Font i moren algunes persones més per les seqüeles, però el maig la Generalitat autoritza la reobertura de la planta química després d'una neteja i més maquillatge polític de denúncia verbal i de voluntat d'arribar fins a les últimes conseqüències per 'depurar responsabilitats'.

 Dos anys després s'ha invertit en un nou pla d'emergències que havia de ser infal.lible via SMS, però tampoc funciona. No importa, excepte quatre ecologistes ja gairebé ningú ho recorda o es prefereix no recordar: les responsabilitats penals arribarien massa amunt i els 45.000 treballadors que, directa o indirectament viuen d'aquestes fàbriques de verí són votants i han de pagar hipoteques... 
Qui consulti la web al Gencat troba al costat d'una breu informació un enllaç per una Escape Room per infants: 'Escut KÍMIK, el joc d'escapada virtual per a joves i nens'   https://interior.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/proteccio_civil/plans_de_proteccio_civil/plans_de_proteccio_civil_a_catalunya/plans-especials/plaseqcat/.

Les últimes perles tòxiques que hem gaudit a la Tarragona Patrimoni de la Humanitat, per la contundència d'una olor encara més fastigosa que les habituals, han sigut les persistents pudors de Nafta el setembre del 2022. La mateixa empresa responsable, ASESA, és la que fixa i indica que els valors  emesos d'aquesta barreja d'hidrocarburs combustibles no són perillosos, i el Departament d'Acció Climàtica afirma que la qualitat de l'aire és "bona", però persisteix alguns dies i arriba fins al Maresme... 




                                                                                                                                                                    DeTank, 2020

Mentre hi hagi uns metres quadrats per vendre al turisme, es continuïn acumulant immenses fortunes en cada vegada menys mans, es prefereixi tenir accés a formes d'entreteniment alienants per oblidar misèries, i revifin crispacions i pors a multitud d'enemics per qui hem d'estar armats fins les dents, per què conèixer els enganys de la COP27 si després teníem la Catar WORLD Cup!  El 'Pa i Circ' de la Roma de Juvenal al segle I ara és 'Pa i Futbol', això fa que les masses no s'esverin. En general, el nivell cultural i crític de milers de milions de homes està sota mínims, no interessa ni als de dalt ni als de baix modificar les vides de persones que sempre voldran treballar i perpetuar comoditats; les crisis climàtiques, econòmiques o sanitàries són secundàries si no toquen ara ni a prop.








Una revolució global dràstica i a tots nivells que ja fa anys s'hauria d'haver engegat no la vol ningú, però, des de l'activista més ingenu al realista que s'enganxa al marc d'un Goya o davant pobles que són l'objectiu del canvi de viratge del govern alemany al carbó com Lützerhat, preveuen que ni en una dècada ni en dos no espavilaren per evitar que, totes les nacions alhora, els que ja ens hem enriquit formidablement i ara tenim el morro fi, i els que, comprensiblement, aspiren a fer-ho, ens posem d'acord per evitar un escalfament superior de 1'5 o 2 graus en 50-60 anys a la Terra, impedint temperatures encara idònies per la vida humana com l'actual (https://www.ipcc.ch/languages-2/spanish/. I com més passa el temps, més contundent hauria de ser la revolució, o sigui que...
Tanmateix, ja es sap que, a la llarga, de res serveixen les revolucions si no comencen per un mateix.




He intentat fer l'exposició més crua i objectiva que he pogut d'uns fets documentats que es repeteixen arreu. Semblarà pessimista per esbossar un futur nefast i mostrar  allò que amaguem sota el piano i preferim no veure, també és un tema que emocional. És clar que no s'ha de perdre l'esperança, però, amb els peus a terra i tenint consciència que és extremadament difícil canviar radicalment uns dirigents mundials amb molt poc seny liderant una majoria de persones que prou feina tenen en arribar a fi de mes.

Les societats desenvolupades som gairebé les úniques que podem fer alguna cosa per la nostra responsabilitat en aquesta carrera autodestructiva i per tenir més accés a l'educació, però, sense afirmar que som una 'espècie d'imbècils' (Carbonell, 2022) si que crec que, a més de curtplacistes, estem encara en una etapa molt inicial del nostre recorregut. Al costat de fites socials, en drets humans o en medicina mai vistes regnen la inconsciència, l'egocentrisme, la confusió i l'individualisme extrem que duran a conflictes a causa de la reducció progressiva dels recursos naturals, causa de guerres des que l'home és home, provocada per l'escalfament global.

Som una espècie en essència noble i plena de virtuts, però també penso que 'només un déu pot encara salvar-nos' (Heidegger, 1966). Tant de bo m'equivoqui.