C A N V I
C L I M À T I C
30/11/2015. Cimera de París sobre el canvi climàtic. Representants de 190 països i 150 caps d'estat. Diuen que es proposaran evitar que el planeta no augmenti més de dos graus, en comptes dels quatre previstos en pocs anys. Discursos solemnes i intencions públiques sobre compromisos (reducció dels gasos d’efecte hivernacle en un 40 % en 2030 i un 60 % en 2040 respecte a 1990) que s’endevinen inassolibles a curt i mitjà termini, …els únics que serien desitjables per començar a evitar un col.lapse. El plantejament ja fa riure des d'un bon principi : Res d'aturar ara o quant abans l'escalfament global; seria massa revolucionari per les arques dels qui faran tot el possible per endarrerir un canvi radical a les energies renovables en els països desenvolupats. Mentrestant, els consumidors occidentals estan massa preocupats pel seu benestar; només se’ls fa veure de manera anecdòtica les conseqüències catastròfiques del món que viuen si continuen amb els seus hàbits.
Ningú vol dibuixar un panorama real, és alarmisme; la gent no vol sentir parlar més de desastres. Esgotarem les reserves de petroli existents per uns quinze anys (no n'hi ha més), i poc abans intentarem trobar alguna alternativa mercantil a les possibles alternatives energètiques. Els països que ara s'adscriuen -amb tot el dret- als models econòmics imperants a Occident que s’espavilin. Als que encara no han abraçat el nostre idolatrat progrés se'ls taparà la boca amb un grapat de diners; mentrestant els podrem comprar -eufemisme d’expol.liar- els seus recursos, com sempre; lectura real de la intenció d'ajudar els pobles subdesenvolupats que un grandiloqüent Hollande, en campanya electoral, fa en un aplaudit discurs (1). Si, per posar un exemple, som poc capaços de sortejar l’ofensiva que la poderosa i interessada indústria dels aliments fa per evitar fer públiques multitud de dades nocives per la salut d’alguns dels productes que més incentius econòmics donen davant una epidèmia d’obesitat (2), un problema que ja afecta directament milions de persones, pretendre un consens efectiu en un que, encara que implica tota la humanitat i és de major gravetat, afecta indirectament i a llarg termini és gairebé utòpic.
L’increment i la major intensitat de diferents conflictes locals, causats per la disputa de recursos naturals, seguit del desplaçament de la població agreujada per l'extenuació de l'agricultura : Augment de les sequeres, desequilibrada salinització de l'aigua i pèrdua de la fertilitat del sòl, és difícil d'imaginar. Té algun component d'al.legòric comparar que aquests 150 personatges de primer ordre deuen parlar, diguem, unes 40 ó 50 llengües diferents : Per molt bons traductors que els facin entendre entre ells, cadascun té uns interessos determinats, i quan tornin a la seva llar faran el (poc) ús del que estableixin adaptat a la conveniència local, supeditada als qui els financen; en això si que hi hauria consens si els comparéssim les veritables intencions : L’ambició de poder i de riquesa. Per molt bons acords vinculants de paraula que s'arribin a fer en aquesta i en les properes cimeres -quan la situació real estrenyi més-, sempre hi haurà, en el cas més optimista, països, indústries, institucions i tota una sèrie d’actors que incompliran les propostes o que no les seguiran adequadament. Penso que, per aturar la degradació que s’espera, es necessita una radical intervenció on tots els països s’impliquin conjuntament, però crec que, sent realista, una implicació significativament efectiva d’almenys un 60% és il.lusòria.
Aprofundir en els factors que ens duran a aquesta situació indesitjable és aprofundir en les mateixes contradiccions de l'ésser humà. Pot semblar que, als països occidentalitzats, s’ha seguit una cega, inconscient o manipulada interpretació d’algunes doctrines tal com ha convingut per fonamentar ideològicament una repetida activitat destructora del l’entorn : 'Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra.' (3), i 'La meva reialesa no és d'aquest món.' (4). Considero que no seria del tot desencertat vincular-ho, però a mi em continua semblant que les causes reals d’aquest fenomen estan més en la manca de seny.
Tenint en compte que es considera el naixement de l’Antropocè (5) cap el 1950, sense un canvi de paradigma del pensament econòmic des d’ara, potenciant una elevada educació mediambiental en tot el planeta, l’únic que es fa és una actuació política cara la galeria, amb ingredients que van des dels interessos financers i diplomàtics, passant per la geoestratègia, la hipocresia i la purificació pública i mediàtica de les nostres limitades consciències.
- “Je n’oppose pas la lutte contre le terrorisme à la lutte contre le réchauffement climatique. Ce sont deux grands défis mondiaux que nous devons relever, parce que nous devons laisser à nos enfants davantage qu’un monde libéré de la terreur. Nous leur devons une planète préservée des catastrophes, une planète viable. L’année que nous venons de vivre a été l’année de tous les records : record de températures, record de concentration de CO2, record du nombre d’événements climatiques extrêmes : 2 sècheresse, inondations, cyclones, fonte des glaces, hausse du niveau de la mer, acidification des océans...” (Discours du Président de la République M. Francois Hollande Ouverture du « Leaders’ event » COP21 Paris-Le Bourget, 30 novembre 2015). Just el que la gent vol escoltar; puc comprendre que la meva postura i el que avanço sigui molt difícil de pair, i qui llegeixi el capítol el titlli d’alarmisme exagerat.
- (‘Coca-Cola y Pepsi gastan millones para lavar la imagen de las bebidas azucaradas’; Nuño Domínguez, El País, 10/10/2016; ‘Sponsorship of National Health Organizations by Two Major Soda Companies’; http://www.ajpmonline.org/article/S0749-3797(16)30331-2/fulltext i ‘La OMS pide un impuesto del 20% a las bebidas azucaradas para “salvar vidas”’. Id, El País, 11/10/2016; ‘W.H.O. urges global action to curtail consumption and health impacts of sugary drinks’; Organització mundial de la salut, 11/10/2016; http://www.who.int/mediacentre/news/releases/2016/curtail-sugary-drinks/en/#)
- Gn 1:26-28 + “Hasta Humboldt, existía esta idea de que Dios creó la naturaleza para el uso de los hombres. Lo que dice Humboldt es que somos parte de la naturaleza como cualquier animal o planta o trozo de roca. Somos parte de la naturaleza como cualquier cosa, lo que automáticamente quiere decir que no somos los señores de la naturaleza. Somos una parte y la podemos destruir, pero con ella destruimos el mundo a nuestro alrededor y eso sería catastrófico para nosotros también.” (Andrea Wulf a “Hasta Humboldt, se decía que Dios creó la naturaleza para uso del hombre”, Daniel Mediavilla, El País, 9/10/2016; http://elpais.com/elpais/2016/09/27/ciencia/1474973786_174282.html)
- Jn 18:36
- Antropocè : Neologisme proposat pel Nobel de química Paul Crutzen l’any 2000 per assignar una hipotètica nova etapa geològica -per analogia amb les anteriors per la importància dels seus efectes massius- que hauria començat el segle XVII amb la revolució industrial, mentre que hi ha qui defensa que va començar el 16/7/1945 a Nou Mèxic amb la primera bomba atòmica.
